ALBERT QUESADA

 

És un coreògraf i ballarí que treballa a Brussel·les. Explora les estructures musicals i composicions per traduir-les en coreografia, proposant al públic percebre i escolar la música a través del seu treball coreogràfic. A l’Albert també li intriguen les dinàmiques de grup en moviment, inquietud que reflecteix a les seves creacions i també en la col·laboració amb Thomas Hauert ZOO. 

Nascut el 1982, l’Albert es va formar a l’escola PARTS de Brussel·les (2004-2008) i a la Hogeschool voor de Kunsten (Escola Superior d’Arts, MTD, 2003-2004) d’Amsterdam, després d’haver estudiat Filosofia i Enginyeria Multimèdia a Barcelona. Durant els seus estudis organitzava jams setmanals a PARTS. També ha impartit cursos i tallers en diferents punts de Bèlgica, França, Àustria, l’Índia i els Estats Units.

El 2005 Albert crea Solo on Bach & Glenn que ha anat creixent i girant des de llavors, i que va donar pas al duo Solos Bach & Gould (2010). Això va ser seguit per Trilogy (2011), creada amb Vera Tussing, una nit de tres peces curtes que exploren les estructures musicals. L’Albert després va començar a treballar coreografies més grans, grupals amb les peces Ensemble (2012) i Slow Sports. (2012). Actualment gira el seu últim treball en grup Wagner & Ligeti (2014), un examen de la nostra comprensió de la música orquestral, i també adapta Slow Sports i la versió per a públic jove (Slow Sports Kids) i per al carrer (Slow Sports Outdoors).

Des del juny de 2009 Albert ha ballat amb la companyia ZOO – Thomas Hauert (Accords, You’ve Changed, In Vivo Danse, Mono). També actua regularment amb Benjamin Vandewalle. Aquest, UnDosTresUnDos està inspirat en el món del flamenc.

www.acmearts.xyz

 


ESPECTACLES


 

“UnDosTresUnDos”

Aquesta no és una peça de flamenc.

A UnDosTresUnDos, un parell de ballarins utilitzen els seus cossos i les seves veus per preguntar- se, què és el flamenc? Com funciona aquesta llengua no escrita – alhora música i dansa – per crear aquesta comunicació tan intensa, tan immediata?
El flamenc és una forma d’art antiga, però viva. De les arrels més profundes de la música gitana a les grans produccions teatrals d’avui, el seu poder s’alimenta de les mateixes seqüències rítmiques fonamentals: 123 123 12 12 12. La intimitat i la interacció amb el públic del tablao* genera una complexa xarxa de significat, expressió i narració – un conjunt únic de rituals i tècniques que segueixen creixent i evolucionant.
UnDosTresUnDos s’endinsa i trenca el flamenc, examinant cada aspecte de la seva màgia singular.
* UnDosTresUnDos es pot representar en diversos contextos: amb un públic al voltant de l’escenari, a un bar, a un museu o l’aire lliure.