CIA DU’K’TO

Perfil-Cafune-by-Cia-DuKtO-foto-de-Carles-Decors-

La companyia neix a Barcelona a principis de març del 2015 quan Adrián Pérez Ramos, Albert Estrada Sánchez i Bernat Messeguer Pérez decideixen emprendre un viatge per aprofundir amb el treball iniciat amb l’espectacle Jo:6 de la companyia La Jove de la Galeria. Posteriorment, el juny del mateix any, s’adhereix una quarta integrant al projecte, Bàrbara Vidal Pascual, amb la qual comencen el procés creatiu d’In-Confort.

La segona producció de la companyia, Cafuné, s’inicia en maig de 2017 i es basa en un duet de dansa acrobàtica interpretat per Bernat Messeguer i Bàrbara Vidal, amb l’acompanyament de la música en directe del cantautor Adrià Bauzà. L’espectacle s’estrena en juny de 2018 al Festival Circada a Sevilla, el qual esdevé coproductor.

duktocompany.com

 


ESPECTACLES


 

CAFUNÉ

La carícia com a gest relacional:
una carícia dolça que en moments amaga sentiments de frustració, una carícia amarga que descobreix les intimitats més sinceres o una carícia juganera que desemboca a una infinitat d’aventures. L’equilibri harmònic entre aquestes avinences i desavinences és el que conforma les relacions humanes.
A Cafuné dos individus lluiten per créixer junts a través d’un joc de manipulació, carícies i desacords; junts, però sense perdre mai l’essència de cada un, mantenint la pròpia individualitat. Aquesta coexistència farà viure diferents situacions, escrites mitjançant un llenguatge coreogràfic, circassià i teatral, amb un disseny musical que deixa al descobert les arrels dels intèrprets.

Com a segon projecte de la companyia i continuant en l’àmbit de les relacions humanes, els artistes aposten per un treball sincer i en el qual tots els públics es poden sentir reflectits: el difícil equilibri entre dues individualitats que conformen una relació.
Tot i la simplicitat argumental, l’obra destaca per la fisicalitat dels dos intèrprets a l’hora de representar els diferents estats d’una relació, fent ús d’un llenguatge propi que parteix de la simbiosi entre el circ i la dansa. D’aquesta manera, les acrobàcies, els portés i les verticals es fusionen amb la coreografia, tot seguint una estructura teatral que trenca per moments el caràcter contemporani de la peça i la fa molt propera.